Segons la Cimera Mundial de l'Alimentació de 1996, hi ha "seguretat alimentària" quan totes les persones, en qualsevol moment, tenen accés físic i econòmic a una quantitat suficient d'aliments segurs i nutritius que cobreixen les seves necessitats dietètiques i les seves preferències alimentàries per a una vida activa i sana.
La inseguretat alimentària és un problema de l'Àfrica oriental, sobretot per als països que pateixen sequera, conflictes, inseguretat i pobresa extrema. La situació ha empitjorat a causa dels efectes de la pandèmia de covid-19 i, més recentment, de la guerra d'Ucraïna, que ha paralitzat la majoria d'enviaments de cereals a altres zones del món.
No és cap novetat que, amb el conflicte de Sudan del sud, molts refugiats hagin estat acollits pel Govern ugandès, que ha obert diversos camps de refugiats com el Nyumanzi Refugee Settlement, a Adjumani. En aquest camp, l'Escola de la pau de la Comunitat de Sant’Egidio ofereix educació tant als refugiats de Sudan del Sud com a la població ugandesa. La desnutrició és un gran problema, perquè té un alt impacte en el creixement i en la vida activa dels infants, que inclou, entre altres aspectes, la formació.
Segons dades de 2009, es calcula que el cost total de la malnutrició infantil a Uganda puja al 5,6% del PIB del país. Les famílies queden atrapades en un túnel de la pobresa a causa de l'impacte que té la malnutrició en els costos sanitaris i educatius.
A l'Escola de la pau de Nyumanzi que hi ha al camp de refugiats d'Adjumani, Sant'Egidio sap que disposar d'un àpat diari sa i assegurat permet que els infants tinguin una vida activa, els motiva a aprendre i els manté centrats en les activitats escolars. Cada dia d'escola es reparteixen uns 1200 àpats sans tant als alumnes com als professors.
Aquest repartiment d'aliments permet que els alumnes estiguin sans i allibera els pares d'una càrrega feixuga.
