Neutralitat és una paraula que no m'agrada perquè exclou la participació. Cal ser un autèntic pacificador, no limitar-se a dir ni-ni. El Papa és criticat per no condemnar Putin pel seu nom, però no és un tribunal i ja ha condemnat aquesta guerra sense sentit
.jpg)
“Cada dia que passa allunya la pau. Una treva a la Pasqua ortodoxa, d'aquí a una setmana, ens permetria assaborir el silenci de les armes i podria ser l'inici d'un període de negociacions”.
Per a Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant'Egidio, exministre i historiador, l'exacerbació dels ànims i l'exasperació dels ucraïnesos expliquen les protestes pel Via crucis en què el Papa va voler que participessin ucraïnesos i russos. “La pau és una qüestió complexa. Hem de ser pacificadors”, adverteix.
Riccardi, ¿després de 51 dies de guerra, la crida del Papa a una treva per Setmana Santa, que Sant'Egidio va reproposar, segueix sent desatesa?
“Insistim en una treva durant la Pasqua ortodoxa, d'aquí a una setmana: és una gran oportunitat per aturar el conflicte, evitar més morts i assaborir aquest silenci de les armes que s'ha perdut durant 51 dies. La treva pot ser una pausa, però també pot ser l'inici d'un període de negociacions”.
El Via crucis del Papa amb una família russa i una ucraïnesa va provocar les protestes de l'ambaixador ucraïnès a la Santa Seu.
“L'arquebisbe grecocatòlic Xevxuk també va protestar, cosa que revela l'exacerbació dels ànims ucraïnesos amb el que està succeint. El Papa va voler mantenir viu l'ideal que segueix mantenint-se a l'horitzó: no a la guerra fratricida, sí a la necessitat de conviure en pau. Francesc és criticat, per exemple a Polònia, per no condemnar Putin pel seu nom. Però el Papa no és un tribunal i ha expressat el dolor i la condemna per aquesta guerra, que és una bogeria. Sort que hi ha el Papa, perquè si no, ens quedaríem amb una simplificació! D'una banda, si dius “pau” ets partidari de Putin; de l'altra, t'identifiques completament amb Zelenski, que es converteix en David. La pau és complexa. Per a mi, la pau és voler una Ucraïna lliure”.
Vostè se sent ucraïnès?
“M'identifico molt amb els ucraïnesos. Sant'Egidio és present a Ucraïna, una de les nostres seus de Kíiv ha estat atacada. Vaig ser a Lviv ja als anys vuitanta i recordo els activistes independentistes clandestins d'aquella època que deien: “Serem el Piemont d'Ucraïna i arribarem a la unitat”. M'agrada aquell país perquè és variat: ucraïnesos, russos, armenis, gitanos, polonesos, gent de tot tipus. Des de la independència, ha patit grans desequilibris i ha buscat una identitat. Avui, amb la brutal agressió russa, tots els ucraïnesos, fins i tot els de parla russa, se senten ucraïnesos. Les dones, d'altra banda, són el pilar del país”.
Però les atrocitats, com a Butxa, allunyen les negociacions i la pau?
“Cada dia de guerra allunya la pau. Davant els nostres ulls hi ha una guerra de destrucció molt semblant a la de Síria. De fet, el comandant de les tropes russes a Ucraïna és Dvornikov, el mateix que va dirigir els russos a Síria”.
Qui és pacifista avui? L'esquerra radical que es defineix neutral? L'ANPI amb els seus dubtes?
“Neutralitat” és una paraula que no m'agrada, perquè exclou la participació. Cal ser un
pacificador, buscar els camins de la pau, que són inaccessibles. Estem en una situació d'enfrontament i hem de començar per això, per no ser neutrals, per no dir “ni ni”. Correspon ser pacificadors als europeus, als cristians, a gent sàvia”.
Armar Kíiv, augmentar la despesa militar. Què en pensa?
“La guerra implica un augment de la inversió militar. Però hi ha hagut una acceleració. No penso només en Itàlia, sinó en Alemanya. Ens trobem davant d'un fet important: Alemanya es torna a convertir en una potència militar. I què faran els francesos? La millor manera és invertir en un exèrcit europeu comú”.
I el paper d'Europa?
“Correcte, però modest. Igual que el seu lideratge. Ara mateix hauria de despuntar l'Europa de les democràcies, sabent com dialogar amb els EUA, que no està dit que tinguin la mateixa visió i el mateix calendari que la UE”.
És possible sortir d'aquesta guerra?
“Ha de ser-ho. En cas contrari seguirà planant l'espectre de la guerra total, amb l'ús d'armes nuclears. L'altre espectre és una guerra enquistada. Avui, les guerres al món no es guanyen ni es perden, sinó que s'eternitzen. Només cal veure el que ha passat a Síria. Ningú s'embruta les mans, però la gent perd la vida. I l'enorme crisi econòmica mundial és a les portes”.
Putin no demostra bona fe. Com es pot negociar?
“Negociar vol dir que Putin ha d'entendre que no pot guanyar com pensava. A més de les sancions, cal una pressió diplomàtica”.
S'apliquen sancions a Rússia i s'evita comprar gas rus. La solució és comprar-lo a Egipte, que no aclareix la veritat i fa justícia en el cas de Giulio Regeni?
“Buscar gas en altres mercats és legítim. No obstant això, el cas Regeni i la situació dels drets humans a Egipte no s'han d'arxivar”.
[Traducció de la redacció]
[ Giovanna Casadio ]
