«Fajfa». Una paraula de temps passats, que no sols indica una festa amb música en viu. De fet, per als més grans de certa edat, la fajfa evoca la joventut, quan, sota el comunisme, ballar al ritme de la música estrangera era també un signe de resistència.
Van ser precisament els ancians, hostes de la residència Ugory de Poznan, que van donar nom a la primera celebració, fa tres anys, que tradicionalment se celebra a finals de novembre, entre la festa de Sant Andreu i el començament de l'Advent. Aquest any un grup d'amics es va encarregar de la música, mentre que els joves de la Comunitat de Sant'Egidio juntament amb alguns amics restauradors es van encarregar de la preparació de les especialitats culinàries.
A la festa van participar quatre generacions, sense divisions, com una família molt unida. Les notes dels èxits musicals dels anys 60, 70 i 80 van atraure tots els residents - fins i tot els que no participen en les activitats proposades a les visites setmanals dels joves de Sant'Egidio - i a nombrosos assistents i infermers. “Aquesta senyora mai no surt de la seva habitació perquè diu que està malalta i aquí està a la pista ballant!”, va exclamar una de les assistents, sense amagar la seva gran sorpresa, enmig dels somriures de molts joves i ancians.
