La gent gran, a casa

24 Maig 2020

Covid-19anciansco-housing

Comparteix-Ho


Dur de sentir, però real. S’ha deixat morir persones ancianes, com si la Covid-19 fos una malaltia terminal. No se les ha prioritzat. Per què? Per què han estat tractades com a persones de segona o tercera categoria? Perquè no són productives? Perquè perden la memòria? És que estem perdent la humanitat? Reflexionem-hi i defensem els més grans, que demà serem nosaltres. Cal preservar la dignitat dels ancians i escoltar la seva voluntat.

La pandèmia de la Covid-19 ens ha demostrat que quedar-se a casa és el que volen els ancians i és molt més segur. A casa, malgrat la malaltia i la dependència, amb l’ajut de l’assistència domiciliària o d’una persona cuidadora, es viu més i millor. Les institucions poden invertir molt més en assistència domiciliària, en telemedicina i fer possible que els ancians no hagin d’anar innecessàriament a les residències. També el món associatiu, com la Comunitat de Sant Egidi, ha impulsat models de cohousing perquè puguin viure a casa seva sense sentir-se sols.

Tots som responsables del benestar dels ancians que criden: “Volem quedar-nos sempre a casa”. Ja ho deien abans de la pandèmia i no els vàrem escoltar, fem-ho ara.


[ Glòria Abad ]