MÓN

Andrea Riccardi visita Ucraïna: primer Irpin i després Butxa, on ret homenatge a les víctimes i celebra una assemblea amb la Comunitat de Kíiv

La visita d'Andrea Riccardi a Ucraïna segueix cap a l'est, cap a la regió de Kíiv.
A Irpin i Butxa, localitats dels voltants de la capital que van ser objecte d'intensos atacs a l'inici del conflicte, són evidents els signes de la destrucció i l'horror de la guerra.
A Butxa Andrea Riccardi i alguns representants de les Comunitats de Sant'Egidio d'Ucraïna van visitar el memorial de les víctimes de la violència i van dipositar-hi una corona de flors.
A Irpin l'estiu del 2022 la Comunitat de Kíiv va començar l'Escola de la pau perquè els infants que havien viscut moments terribles poguessin jugar i somriure i recuperar la infància perduda.
A Kíiv es va celebrar una assemblea en què van participar unes 160 persones de la Comunitat. Molts són joves, però també hi ha nombroses persones adultes, ciutadans de Kíiv i persones desplaçades de regions més afectades per la guerra. Els que van ser ajudats ara han començat a ajudar els altres i s'han unit a la Comunitat en el seu treball de solidaritat i proximitat amb els refugiats.
Va ser una ocasió per destacar la unitat de la Comunitat que mai no ha deixat sols els ucraïnesos i els ha ajudat amb la pregària i amb un gran programa d'ajuda humanitària.
Alguns van explicar que, amb l'ajuda i el suport de la Comunitat, van decidir seguir duent menjar als sense sostre de Kíiv fins i tot durant els moments més dramàtics dels bombardejos. Tots van coincidir a dir que els centres de distribució d'ajuda són llocs on, en primer lloc, es dona esperança a través de l'hospitalitat, l'afecte i la integració. Sorprèn veure com Sant'Egidio s'ha convertit en una gran família en què tothom té un lloc.
Els Joves per la pau van explicar la seva trobada amb els infants marcats per la guerra, tristos, sense paraules ni somriures. A les escoles de la pau d'Irpin i Kíiv aquests infants, envoltats per l'afecte, han recuperat la infància que semblava que havien perdut. Això dona força als joves que comprenen que davant de la guerra l'última paraula no la té la impotència sinó que a la Comunitat les decisions de cadascú poden ser decisives i canviar la vida de les persones.