María Cristina Marazzi

Nascuda a Roma el 1954, és llicenciada en medicina, en l’especialitat d’higiene i salut pública. Des de 1983 és professora assistent d’higiene i salut pública de la Universitat La Sapienza, i, des de l’any 2000, professora associada de la mateixa matèria a la Universitat LUMSA, totes dues de Roma. A la Universitat LUMSA ha exercit també altres càrrecs: entre 1992 i 2008, va ser presidenta del Consell per a la Llicenciatura en Educador Comunitari; també és membre del Consell de Recerca; i entre 2006 i 2008, va ser directora de la Mestria en Neuropsicologia en l’Edat Evolutiva. Actualment, és responsable del programa DREAM (Drug Resource Enhacement against AIDS) de la Comunitat de Sant Egidi.

A finals dels noranta, l’epidèmia de sida a Àfrica era una veritable catàstrofe pel nombre de persones infectades, la taxa de mortalitat elevada, sobretot en edat productiva, i la població creixent de nens orfes. En aquests anys la lluita contra la sida a Àfrica se centrava en un model preventiu, basat en campanyes d’educació sanitària: s’insistia, sobretot, en l’ús correcte del preservatiu com a protecció gairebé única en la lluita contra la sida.
Els 22 milions d’infectats a Àfrica són prova del fracàs d’aquest plantejament, que es deu a la manca d’educació en el respecte a la persona i a l’absència d’una teràpia eficaç, aspectes indissociables d’una veritable prevenció. Als països desenvolupats, el VIH/sida va començar a retrocedir quan es va introduir la teràpia antiretroviral d’alta eficàcia. Per què a Àfrica havia de ser diferent? Evidentment, només per motius econòmics equivocats.

Unint prevenció i teràpia

La Comunitat de Sant Egidi sempre va considerar que la mera prevenció del contagi no podia salvar els milions d’africans infectats, que quedaven sense cap esperança, i temorosos de la prova de detecció del virus, per l’estigma social que representa una infecció sense remei.
Com a cristians, com a éssers humans, era insuportable la injustícia de saber que hi havia un tractament eficaç al nord del món, inabastable per a Àfrica. Per què no fer que la teràpia HAART estigués al seu abast? Per a això, el 2002 va néixer DREAM, un programa de reforç farmacològic contra la sida i la malnutrició, que actualment segueixen 70.000 malalts de deu països africans i que combina prevenció i teràpia, i fa possible que s’apliquin els més alts estàndards de teràpies i tecnologies del món desenvolupat en un model de sanitat africà.
DREAM reflecteix la manera de pensar de Sant Egidi: el valor de la persona i de tota vida és fonamental i neix de la convicció que, a més de prevenir el contagi, cal salvar la vida dels malalts. Aquest plantejament cristià motiva el personal, aconsegueix la col·laboració del pacient i de la seva família, i és un testimoni del poder terapèutic de la comunitat cristiana.
Una teràpia eficaç, que aconsegueix una milloria ràpida i estable, anima els malalts a sotmetre’s a la prova de detecció del virus i els torna l’esperança en el futur. La teràpia i l’acompanyament del pacient són un factor decisiu per a l’eficàcia de la prevenció, alhora que transformen la sida de malaltia mortal en crònica.

Binomi mare-fill

Avui la comunitat científica internacional està d’acord en el paper preventiu de la teràpia i afirma que, ben aplicada, redueix el virus fins a nivells tan baixos que en fan molt improbable la transmissió. Aplicar-la a partir del cinquè mes d’embaràs redueix, gairebé a zero, la transmissió del virus. Així, s’obtenen resultats extraordinaris: més del 98% dels fills de mares que segueixen la teràpia neixen sans i segueixen sans a l’any de néixer.
L’objectiu d’aquest tractament no és només aconseguir que una mare seropositiva doni a llum un nen sa, sinó garantir la seva pròpia supervivència perquè el nounat no quedi orfe. Mare-nen, cor de la família africana, han de ser objecte d’una atenció especial. Donar un futur a aquest continent és treballar al costat de les mares per defensar la vida i un signe d’aquest futur són els vuit mil nens sans nascuts de mares seropositives en el programa DREAM.

Gratuïtat, una qüestió de justícia

A més a més, cal un plantejament integral del tractament, que tingui en compte la peculiaritat del pacient africà, per la qual cosa es fa necessària la gratuïtat de la teràpia. A qui no té diners per menjar no se li pot demanar que pagui els medicaments. S’imposa la gratuïtat per motius de justícia i perquè el pacient pugui ser tractat sense interrupció. El mateix Benet XVI va expressar el seu desig que el tractament contra la sida fos gratuït.
Les dificultats econòmiques i logístiques per accedir al tractament i als centres sanitaris són l’obstacle fonamental, que cal salvar sobretot a través de la gratuïtat, fins al punt de portar-lo a casa dels pacients. Es proposa un model de “sanitat lleugera” que pot ser una oportunitat per al sistema sanitari africà. Els centres petits i informatitzats permeten la connexió entre si, i amb experts africans i europeus disposats a ajudar. Així s’ha fet amb la telemedicina, que permet utilitzar l’excel·lència clinicodiagnòstica dels països més desenvolupats. La idea no és implantar a Àfrica còpies dolentes d’altres sistemes sanitaris, sinó aconseguir una sanitat més pròxima a la persona.
Cal valorar la consolidació de les xarxes comunitàries, la qual cosa és possible a Àfrica per la seva humanitat i la seva capacitat de considerar-se com una comunitat. Es tracta de donar suport i organitzar aquesta actitud profunda, creant una comunitat d’atenció al voltant del pacient i de la seva família.
També s’han de crear vincles forts i motivar les persones perquè superin les dificultats quotidianes. Un exemple d’això és la manca d’aliments. Sovint el pacient africà pateix malnutrició. Per tractar la sida cal trencar el cercle viciós de la malnutrició i la infecció de VIH, facilitant un suplement nutricional.
DREAM ha format a Àfrica més de tres mil professionals: metges, biòlegs i personal sanitari que avui utilitza instrumental especialitzat i aplica teràpies complexes. Tots ells duen a terme un treball insubstituïble per a l’èxit del programa.
Els qui van iniciar aquest programa continuen acompanyant el seu creixement professional i humà, creant una aliança entre europeus i africans que està donant grans resultats. I oferint una resposta a la distància de destins entre el nord i el sud, alhora que es recompon la unitat de la família humana. Com va dir Benet XVI a Camerun, DREAM és «un somni fet realitat».